Avui m'ha cridat l'atenció una notícia; Mona, una jove musulmana cega, té un poni nan com a pigall. Viu als Estats Units, el país de les llibertats i oportunitats... diuen... i malgrat això, sembla ser que els veïns no volen que el petit i valuós animal per la Mona, visqui el seu jardí... Quanta llibertat i oportunitat per aquesta noia que confessa que des de que el seu peit pigall (no és més gran que un gos) és amb ella, perceb les coses d'una altra manera i té la impressió de tenir més capacitats.
Però malgrat les lleis nord-americanes destinades a afavorir la integració de les persones amb minusvalesa, uns veïns generosos s'han entestat en apagar aquest raig de llum que ha entrat a la vida de Mona.

Caldrà alguna llei per protegir-nos de les persones?? que tenen com a únic objectiu buscar qaulsevol excusa per mortificar els demés? Quina pena....
(si vols veure la notícia: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=633300&idseccio_PK=&h=090729

Ja feia molt de temps que tenia ganes d'entrar en aquest món dels blogs i avui, encara no sé ben bé perquè m'he decidit a navegar i veure si trobava ajuda per endinsar-me en aquest espai que encara no sé on em pot portar.
El meu nom és Boireta; vaig néixer envoltada d'aquest fenomen que quan era joveneta mai m'havia imaginat que podia arribar a enyorar tant. Deu ser que el clima i l'espai on neixes i sobretot, creixes marquen la teva vida?
Ara que visc en un lloc sec i assolellat, qui ho diria!!!, trobo a faltar aquesta boira que tant m'ha fet somiar.